Les dues novel·les de l’Agustí Vehí transpiren ja un estil ben exclusiu. Són transfontereres, repletes d’elements històrics barrejats de manera magistral amb elements de gènere negre. Ja ho va demostrar amb la sensacional Abans del silenci (Premi Ferran Canyameres, 2009) i ara repeteix experiència amb Ginesta pels morts: un blues empordanès.
En aquest cas, el punt inicial de la novel·la es troba amb l’arribada a Figueres de Jaume Planagumà, un culte i solitari sergent dels mossos d’esquadra que ha de resoldre una sèrie de crims aparentment no massa relacionats. Tot aquest entramat li serveix a Vehí per construir un micromón ben interessant i que coneix molt bé: des de l’arribada i el desplegament dels mossos d’esquadra fins el retrat d’uns companys perfectament representats i una farmacèutica que no us deixarà indiferents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario